M'assec a devan del pc, em sento fatal, no se perqué. Li dono al ‘on', mentre espero a que l'ordenador estigui apunt agafo un foli i hi escric la pregunta "perque collons em sento malament?" faig una llista de possibles motius, o simplement, motius per els quals em sento com una merda:

• - Per la parida que haig fet, he destrossat una tarde que estava sent bastant bona.
• - Per haver-me tornat borde desde que haig vist que ella estaria mes per la Pau quan ha arribat que per mi, ere el que havia de fer, recorda Adri, l'amistat sempre es el primer.
• - Per voler acapararte uns minuts més dels que em poertocaven.
• - Per la distància que m'ha mostrat quan ha arribat la Pau, dacord que jo cambio molt devant de gent però tu m'has deixat glaçat.
• - Perque no m'ha donat la impressió de que l'interessés el que em deixava "out", per un cantó ho entenc, hi estic sovint i dec cansar. Vull pensar que ja sabia el que em passava pel cap.
• - Perque torno a tenir la impresió de que ella es més important per mí que jo per ella.
• - Perque no he estat a l'altura.
• - Perque m'he/li he demostrat que no em se adaptar als canvis bruscos, ho sento, avui no he sapigut estar com a amic i com a novio al mateix temps. No serveixo.
• - Perque si no estigues enganxat a ella no em plantejaria tot això i em fot que l'amor em comporti aquestes coses.

Acabo la llista, m'ha quedat molt llarga, vec que es poden fer grups de causes: Per ahver-me ficat borde, per la sensació de distancia, perque estic molt enganxat i perque he tingut un comportament d'imbecil.

Intento justificar cada grup;

Perque collons m'haig ficat borde? Es simple, he pensat que si em distanciava estaries més comoda am la Pau, els amics son el primer per molt que jo vulgui estar un rato més amb tu. Em disgusta admetreu pero m'ha fastidiat el fet de estar cinc minuts menys amb ella per que ha vinugt la Pau, se que es lleig i que pot tenir justificació, però m'ha fastidiat, ho sento Pau.

Perqué m'ha donat la sensació de que t'has refredat amb mí? Més simple, ho has fet, jo volia estar una estoneta més amb tu i no he assimilat que ja no ere la meva hora. No em puc queixar, quan jo estic amb els meus amics segurament et faig el mateix. Disculpa'm si t'ho faig i pega'm una bufa, es molt desagradable.

Perqué estic molt enganxat i (ara va per tu) ja saps que no hem desenganxaré per gilipolles, no renunciaré a tu per deixar de menjarme el cpa per coses així, no soc tonto encara, però tot hi que et vull treure el màxim partit en moments com avui em fa por, que m'importis tant. Et gaudiré fins que ens peguem l'hostia, espero que tard.

Perqué no tindría que haver sigut borde. Perqué no vull ser un paparra. Perqué m'agradaria ser més paparra i no semblar-t'ho. Perqué no tindria que haver actuat com el imbècil que en realitat soc. Perque no tindría que haver sigut egoista com he set i adaptar-me. Perque no et tindría que haver enviat aquell sms només per fer-te saber el malament que em sento i potser fer-t'en particep tot hi que no t'ho mereixes. Perque després del que he fet torno a pensar que no et mereixo i això em fa sentir insegur, pertant: mal. Perqué després d'aquest post segurament et preocuparàs per aquesta chorrada que no mereix atenció.

Rellegeixo el post, potser m'ha quedat massa llarg, potser no el deuría publicar, potser sigo un error que sapiguis els pensaments que m'han provocat aquests minuts. Potser quan sapigos com soc en realitat et deixo d'agradar una mica o molt. Potser no tindría que haver-ho ficat tot i així quedaría més maco tot però no reflexaria el sentiment real. Potser et fa sentir una miqueta malament aquesta parrafada, si et causa aquesta sensació, noieta imantada, perdona'm, sols una paraula per redimir-me:

T'estimo.

PS: en fi, coses de l'amor, espero.

Escoltant: don' get lost in the heaven - Gorillaz  o  O green world - gorillaz, també

Quieres hacerlo, o lo haces por que lo aprendiste así, por que sientes que debes? Realmente quieres hacer lo que debes? De verdad? Piensa, para que te sirve?

Pregúntate esto a cada paso que des y cambiará tu modo de ver las cosas, seguramente a mal. No lo hagas, estás avisado.

Escuchando: Woo hoo - The 5, 6, 7, 8

I a tu preguntarte perque et necessito tant.

L'acompaña al bus, estàn pensatius. Avui han passat moltes coses, ha sigut un gran dia i està pensant en que li han passat moltes coses bones i vol dir que aviat li tocarà alguna de no tan bona... Abandona  el pensament pessimista i mira a la seua esquerra, veu la noia a qui estima i se sent feliç, complet.

Puja al bus, li agrada veure la gent, cada persona, una historia, un pensament, una manera d'entendre la vida. Normalment el que faría sería pensar en la historia de cadascun dels membres dl la llauna groga però prefereix pensar en la seva. Mentre es fa el clauer (ja ho explicaré) pensa en que la tarde ha sigut genial i que ha fet dues de les coses que feia temps que dessitjava. Aquesta tarde haviscut, ha fet sol el que volia i i ningú l'ha condicionat. No podría haver sigut millor i si ho pogués molt poquet.

En mig pensament, amb cara de estupid embriagat per la felicitat apareix un grup d'"ancians", li fan gràcia. s'assenten al costat de tots els que naven sols i entaulen conversa amb tots els acompanyants.

Quan es disposa a tornar a la seva reflexió i prfund balanç del dia apareix un grup de 7 o 8 noies, "deu meu" pensa " són totes anoréxiques, pijes i a més el 80% paves..." per si no fos poc es posen a parlar a veus al costat seu, no poden anar al final del bus per algún motiu que ell no aconsegueix entendre. Comencen a parlar de botellons i de lios, els vells les miren mal, una d'elles fa un comentari en veu alta dirigit als vells " que passa? tinc 15 anys, si ara no puc cridar i dir el que penso, que ho faré quan tingui pols?". Ara les miren malament els vells i la resta del bus, tot i que té rao.

Es cansa de seguir la conversa buida que les pijes mantenen a un pam seu a crits, pensa que escriurà tot el que li passi per el cap al movil. Agafa elmovil i li arriba un missatge de ella (oh adorem la promoció dels sms gratis!) que li fa renovar la cara d'idiota. li contesta i agafa el bloc de notes del movil, escriu : "reflexio, acars,pijes botellon paves, desconexió, sms, pels de punta, relax". Arriba a casa i ho transforma en aquest post, el primer escrit am el portatil nou. Ara el que segons el missatge toca, relaxació.

Esoltant : Daft Punk - the prime time of your life o The dire Straits - Money for nothing o Strombers - calle caramelo (sense enllasos, ho busqueu al youtube).

Gràcies per ser com ets, per regalarme aquest dia, aquestes setmanes, ja ho saps, t'astimo.

Eso es lo que llevo (con alguna colaboracion) escribiendo paridas y alguna que potra cosa seria aqui. Creo se nota un cambio, de ser un blog rollo fotolog -como otros tantos- a ser un blog que solo entiende el autor -como tantos otros-.

Ha estado cerca del abandono casi una vez por cada vez que lo he retomado y lo volverá a estar en cuanto nada me impulse a escribir en el. Va como va.

Revisando atrás, nostálgico cual madre viendo fotos del hijo que hace 4 o 5 meses se fué de casa, me doy cuenta de que he cambiado. No es el mismo Adri el que empezó hace un año, que el que ahora derrocha un poco de tiempo en teclear esto. No es el mismo caracter del blog hace un año, que hoy. Hace un año empezé con una viñeta, hoy seguiría con más. Hace un año solo me limitava a hacer mias ideas de otros, ahora, aunque pésimos, hago mis contenidos. Hace un año nisiquiera era "siqopata" era "locuelo" pseudonimo inutil par ainutil tarea, hablar desde el total anonimato -Tonto!-.

Espero seguir, como hasta ahora, cambiando, añadiendo experiencias, maneras de ver, de vivir,  de pensar, de sentir a esta compilación de chorradas. Aunque sean paridas, son mis paridas, y se les coge cariño, coño.

Escuchando : Delinqüentes y Bebe- Después 

________

(13/10/07)(1:11)

2 Preguntes per d'aquí un mes:

Segueixo trastejant la Wacom? 

Seguim el nostre rollo raro?  

Lista de cosas de las que estoy profunda o menos profundamente enamorado:

- De tí

- De la canción de este video: a partir del segundo 30. (la nueva Yma Sumac - la casa Azul)

- De como escribe Zincpiritione. 

- De las pequeñas sorpresas que te esbozan una sonrisita estupida.

- De escuchar música muy alegre un dia de lluvia.

Bonus! Amores platónicos:  ella y él, y él

Escuchando: El myspace de la casa Azul o lo que es lo mismo, el disco "la revolución sexual", genial. Os recomiendo la nueva Yma Sumac.

Perqué m'enpenyo en fer les coses fàcils complicades? I encara més important, perqué les dificils les faig encara més?

Suposo que tenir aquests dubtes i d'altres es el preu per estimar-te...

Estic disposat a pagar-lo. 

Escuchando: Cada dos minutos - Despistaos (+colaboraciones)

Lo siñó bohemi es dependentista! 

Hace años, unos 5 o 6 aprox., subí a la terraza de mi abuela, en Lleida, bueno en realidad no es su terraza, es la terraza del edificio en que vive. El caso es que, para llegar a la terraza, tenía que atravesarse un pasillo con el desván(ergo, vuelven) de cada piso.

Me impactó el hecho que, al contrario que en la mayoría de sitios, los desvanes no fueran lo clásico, un sitio sombrío, con paredes de tochos en canto vivo y un frío de cojones. Pues no, no era así, bueno frío sí, pero quizá menos por estar en verano. La luz que se colaba por la inmensa terraza inundaba los corredores. Las paredes eran blancas, cual casucha de playa de pueblucho de playa en Andalucía, casi como pintadas con cal, claro que con una capa de polvo que hacia unas pelusas del tamaño de un perro.

Pero era ese contraste, la luz que le daba vida y las sombras de los pasillos, el hecho de ser un sitio olvidado, el polvo y las grietas le daban un aire muy fotográfico, a la par que tranquilo.

Este es mi recuerdo de hace años. En pocos días si nada falla (todo fallo que ocurra será producido por mi pereza) subiré a echar una tarjeta de fotos en plan melancólico, quizá salga algo de provecho y lo más importante, quiero saber si es como lo recuerdo.

Esuchando: Ya no se que hacer conmigo - cuarteto de nos (videoclip imperdible)

(a+s=x) puto friquás...