Sól son 3.
Les condicions per una petò perfecte sól son 3:
- Que sigui amb tu.
- Que després en vingui un altre.
- Que aquest altre també reuneixi les 3 condicions
No sas les ganes que tinc de vere't.
Les condicions per una petò perfecte sól son 3:
No sas les ganes que tinc de vere't.
No rentar els gallumbs amb lejia.
Escuchant: (la sort ha volgut que aquesta canço hem desperti ^^) Marea - Petenera
Sí, ja soc una mica més friki, he començat un podcast, es dirà el pensament esprial. Si voleu saber més, escolteulo.
Click al enllaç i al play.
El pensament espiral (29/11/07)
enllaços que nombro al Pod:
Un penjat pesat estima a una vacuna que li regala somriures i petons.
Cuando me dijo que se comprava la moto para ligar no me lo creí. Me equivoque y ahora odio a los que ligan gracias a la moto o coche. Enfin. Fin.
Esuchando: Underworld - Born Slippy
Feiea temps que ningú hem demanava que li fés alguna cosa en photoshop (si, si no ho sabieu el fai anar. Portfolio). I m'ha fet ilusió. Una amiga que escriu molt bé em va dir al seu dia que ella vol ser periodista però que no sap si el dia que ho faci podrà treballar d'això, diu que si escrius es per amor a l'art no perque t'ho demanin i després cobris.
Però el cas es que a mí hem fa ilusió fer el montatge per encàrrec, i a més me'l curraré més que de costum. Es maco que a algú li agradi el que fas i et demani que facis algo per aquest algú. Es una manera de dir: "tio, ho fas bé!" o " no conec ningú més que ho sapiga fer així que t'ho demano a tu" però es igual. Es una manera de demostrarte a tu mateix que l'esforç, per amor a l'art dels últims anys avui serveix per a que a algú li agradi. I tot i ser petit, es un gran premi.
Escoltant: Albert Pla i Jaleo - Solitos
El 28 de setembre es dirigía al riu, la nit s’olorava bé, hi hauría botellón, sopar i segurament un lio que li feia tilín. A priori dificilment superable. Però ho va ser, i molt, va resultar que el lio el va enamorar. I com diríen a la casa azul, tan simple como el amor, ara farà un mes li va demanar per sortir, aconseguint així un mes d’emocions. Genials, totes elles, felicitat, euforia, ñoñería, preocupació, alegría…
Així comença la història que, per sort, avui seguim escribint cada cop que ens veiem. No sé com acabarem, només espero que passi temps fins descobrir-ho, només sapigues que m’has cambiat, m’has redescobert i has creat un nou esser dins del adri.
Esoltant: Si et va bé – Sopa de cabra (si et va bé, no t'en vagis mai)
a+s=x+1. T’estimo.
La felicidad es; un dia semiperfecto con la persona que amas, una lluvia que sabe dulce y un mp3 con jamiroquai diciendo exactamente lo que sientes.
PS: hoy a valido la pena levantarse.
Escuchando: You give me something - jamiroquai
Perque demà "a+s=0" passarà a no ser cert. ^^
M'assec a devan del pc, em sento fatal, no se perqué. Li dono al ‘on', mentre espero a que l'ordenador estigui apunt agafo un foli i hi escric la pregunta "perque collons em sento malament?" faig una llista de possibles motius, o simplement, motius per els quals em sento com una merda:
Acabo la llista, m'ha quedat molt llarga, vec que es poden fer grups de causes: Per ahver-me ficat borde, per la sensació de distancia, perque estic molt enganxat i perque he tingut un comportament d'imbecil.
Intento justificar cada grup;
Perque collons m'haig ficat borde? Es simple, he pensat que si em distanciava estaries més comoda am la Pau, els amics son el primer per molt que jo vulgui estar un rato més amb tu. Em disgusta admetreu pero m'ha fastidiat el fet de estar cinc minuts menys amb ella per que ha vinugt la Pau, se que es lleig i que pot tenir justificació, però m'ha fastidiat, ho sento Pau.
Perqué m'ha donat la sensació de que t'has refredat amb mí? Més simple, ho has fet, jo volia estar una estoneta més amb tu i no he assimilat que ja no ere la meva hora. No em puc queixar, quan jo estic amb els meus amics segurament et faig el mateix. Disculpa'm si t'ho faig i pega'm una bufa, es molt desagradable.
Perqué estic molt enganxat i (ara va per tu) ja saps que no hem desenganxaré per gilipolles, no renunciaré a tu per deixar de menjarme el cpa per coses així, no soc tonto encara, però tot hi que et vull treure el màxim partit en moments com avui em fa por, que m'importis tant. Et gaudiré fins que ens peguem l'hostia, espero que tard.
Perqué no tindría que haver sigut borde. Perqué no vull ser un paparra. Perqué m'agradaria ser més paparra i no semblar-t'ho. Perqué no tindria que haver actuat com el imbècil que en realitat soc. Perque no tindría que haver sigut egoista com he set i adaptar-me. Perque no et tindría que haver enviat aquell sms només per fer-te saber el malament que em sento i potser fer-t'en particep tot hi que no t'ho mereixes. Perque després del que he fet torno a pensar que no et mereixo i això em fa sentir insegur, pertant: mal. Perqué després d'aquest post segurament et preocuparàs per aquesta chorrada que no mereix atenció.
Rellegeixo el post, potser m'ha quedat massa llarg, potser no el deuría publicar, potser sigo un error que sapiguis els pensaments que m'han provocat aquests minuts. Potser quan sapigos com soc en realitat et deixo d'agradar una mica o molt. Potser no tindría que haver-ho ficat tot i així quedaría més maco tot però no reflexaria el sentiment real. Potser et fa sentir una miqueta malament aquesta parrafada, si et causa aquesta sensació, noieta imantada, perdona'm, sols una paraula per redimir-me:
T'estimo.
PS: en fi, coses de l'amor, espero.
Escoltant: don' get lost in the heaven - Gorillaz o O green world - gorillaz, també
Suscríbete al Feed RSS ![]()
También puedes suscribirte directamente con alguno de los siguientes enlaces: